Ir al contenido principal

Encuentro con Bruno Muel en Barcelona

Sobre el treball cinematogràfic dels Grups Medvedkine
Una trobada amb el cineasta Bruno Muel amb motiu de la publicació del llibre Con y contra el cine. En torno a Mayo del 68.

Auditori del CCCB (Montalegre, 5. Barcelona, 08001).

Amb
David Cortés Santamarta, Amador Fernández-Savater, Bruno Muel, Laurence Rassel

Els Grups Medvedkine es van formar a finals de la dècada dels seixanta a les localitats franceses de Sochaux i Besançon. El nom d’aquests grups es va escollir en homenatge al cineasta soviètic Alexander Medvedkine, que el 1932 va inventar el “cinema-tren”, amb el qual va recórrer el territori de la Unió Soviètica i va filmar, en col·laboració amb obrers i camperols, una sèrie de pel·lícules sobre la vida i les condicions de treball d’aquests.

De manera similar, trenta-quatre anys més tard, els Grups Medvedkine, constituïts per cineastes i treballadors de fàbriques, van voler documentar les condicions de vida i laborals de la classe obrera francesa. Les seves pel·lícules són un referent ineludible de la pràctica cinematogràfica documental activista i del treball col·laboratiu, i constitueixen una experiència radical d’“autogestió de les imatges”.

La Fundació Antoni Tàpies, amb motiu de la publicació Con y contra el cine. En torno a Mayo del 68, us invita a una trobada amb Bruno Muel, un dels components dels Grups Medvedkine, amb la intenció d’indagar en les propostes cinematogràfiques d’autoria col·lectiva que es van produir a l’entorn del Maig del 68, i d’extreure’n preguntes, gestos i forces que ens permetin seguir pensant l’experiència del present.

18.00 h - Projecció
Avec le sang des autres (1974), Bruno Muel/Grup Medvedkine de Sochaux, 50 minuts, color, V.O. amb subtítols en castellà.

19.00 h - Presentació i taula rodona
“El cinema a les portes de la fàbrica (social)”
Presentació del llibre Con y contra el cine. En torno a Mayo del 68, projecció de fragments de pel·lícules dels Grups Medvedkine comentats pel cineasta Bruno Muel, i taula rodona amb la participació de Laurence Rassel, Directora de Projectes de la Fundació Antoni Tàpies, i David Cortés i Amador Fernández-Savater, comissaris del cicle Amb i contra el cinema. Entorn del Maig del 68.

Lloc: Auditori del CCCB (Montalegre, 5. Barcelona, 08001).
Entrada gratuïta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Un debate sobre capitalismo en Fort Apache

Un debate sobre capitalismo en Fort Apache con Pablo Iglesias, Manuel Monereo, Eduardo Garzón, Xabier Arrizabalo, Nines Maestro y yo.

Manuel Sacristán. Razón y emancipación, editado por Jacobo Muñoz y Francisco José Martín

“Siempre prefirió dotarse de instrumentos de comprensión del mundo, antes que de saberes específicos, de radio limitado, nada desdeñados, por otra parte, por él. Y desde esa intencionalidad básica practicó una conducta mental hecha del esfuerzo de conocer y de la voluntad de transformar. Precisamente por eso, porque lo que ante todo le importó fue aprender y enseñar a vivir, es por lo que sí valoró de modo especialmente intenso la figura del sabio, tan característica de nuestra tradición. Dejó constancia explícita de ello a propósito de Ortega, al que frecuentó en su juventud y al que no dejó de volver, lejos de toda beatería, cuantas veces le pareció justo y conveniente”

Del excelente capítulo de Jacobo Muñoz, “¿Qué es un maestro?”, página 23.

¿Qué es un foucaultiano?

Intervención ayer en Traficantes de sueños durante la presentación de Foucault y la política


¿Quién es un buen lector de Foucault? Es uno que no toma de Foucault lo que le viene en gana, sino el que aspira a tener por entero el espíritu de Foucault “porque debe haber el mismo espíritu en el autor del texto y en el del comentario”. Para ser un buen lector de Foucault, un buen foucaultiano, deben comentarse sus teorías teniendo “la profundidad de un filósofo y no la superficialidad de un historiador”

Es una broma. En realidad, el texto anterior resume "¿Qué es un tomista?", un texto del insigne filósofo de la Orden de predicadores Santiago Ramírez, y publicado en 1923. Pero los que comentan filósofos, Foucault incluido, siguen, sin saberlo, el marco de Ramírez. Deberían leerlo y atreverse a ser quienes son, tal y como mandaba Píndaro. El trabajo filosófico, desde esta perspectiva, consiste en
1.Se adscriben a una doctrina y la comentan mediante paráfrasis más o menos logradas y p…